Mar Serinyà Gou

Traçant els rius de Girona

TRAÇANT ELS RIUS DE GIRONA

Tranzando los ríos de Girona/Tracing Girona rivers
 
Foto-performance-art
Dibuixos d’aigua/Dibujos de agua/ Water drawings
Rius de Girona/ Rios de Girona/ Rivers of Girona
Bòlit_Centre d’Art Contemporani, Girona
2014
 
 

RIU TER
 
Foto del projecte Traçant els Rius de Girona de Mar Serinyà Gou

RIU ONYAR
 

RIU GALLIGANTS
 
Foto del projecte Traçant els Rius de Girona de Mar Serinyà Gou

RIU GÜELL
 
Foto de portada de Traçant els rius de Girona. Mar Serinyà Gou

tracant_rius_girona_mar_serinya_portada

tracant_rius_girona_mar_serinya_portada

Fotografia: Sergi Gómez Muñoz

 
 
CAT_ En les seves obres, la Mar té un interès especial a experimentar i descobrir com es relacionen el cos, el traç i l’entorn. Per a ella en l’acte de traçar hi intervé tot el cos i, de la mateixa manera que una dansa hipnòtica, els moviments es van succeint al llarg del procés. Com un estat catatònic en què la ment calla i deixa fer al cos perquè actuï lliure deslligant-se i alliberant-se del que li diu el cap.

Ha jugat amb l’aigua dels rius de Girona per veure com el seu cos podia modelar els corrents en què el misticisme i els paisatges eteris hi són presents. És inevitable recordar les atmosferes de les fotografies sobre la ciutat nocturna de Brassaï, la boira, el riu i la natura dibuixen una ciutat que sembla adormida, aliena a l’agitació del dia a dia. En aquest cas, no veiem la ciutat tot i ser-hi, igual que en aquestes imatges ens sembla contemplar un lloc llunyà fora del nostre entorn més proper.

El fotògraf Sergi Gómez, sota les seves instruccions, capta el moment precís en què es produeix el traç, el moment exacte en què sorgeix el que busca l’artista. “De tots els mitjans d’expressió, la fotografia és l’únic que fixa l’instant precís. Juguem amb coses que desapareixen i que, un cop desaparegudes, és impossible reviure”, com va escriure Henri Cartier-Bresson a Fotografiar del natural. Cada fotografia és un gran dibuix en què l’aigua crea línies efímeres que duren menys d’un instant. Línies que responen a la voluntat del cos de Serinyà i a l’atzar de la natura. Com ella mateixa diu, és “la comprensió del moment present, en què el cos i l’atzar de la natura s’harmonitzen per un instant”.

L’home enfront de la natura com Friedrich amb els seus paisatges, en el sentit de donar una resposta emocional davant la realitat, en la importància del moment efímer que dibuixa l’aigua o de la boira que s’apodera de l’aire, però en cap cas de la llum, de la vida i l’optimisme que manifesta Mar Serinyà traçant al riu de la mateixa manera que ho faria al seu estudi. Tot el cos participa de l’acció, deixant-se anar, entregant-se amb tot per traslladar-nos vitalitat, moviment i reflexió sobre l’espai en què es mou.
Sol Riera
 
 

ESP_En sus obras, Mar tiene un interés especial en experimentar y descubrir cómo se relacionan el cuerpo, el trazo y el entorno. Para ella en el acto de trazar interviene todo el cuerpo y, del mismo modo que una danza hipnótica, los movimientos se van sucediendo a lo largo del proceso. Como un estado catatónico en el que la mente calla y deja hacer al cuerpo para que actúe libre desligándose y liberándose de lo que le dice el cuerpo.

Ha jugado con el agua de los ríos de Girona para ver cómo su cuerpo podía modelar las corrientes en las que el misticismo y los paisajes etéreos están presentes. Es inevitable recordar las atmosferas de las fotografías sobre la ciudad nocturna de Brassaï, la niebla, el río y la naturaleza dibujan una ciudad que parece dormitar, ajena a la agitación del día a día. En este caso, no vemos la ciudad a pesar de estar en ella, al igual que en estas imágenes nos parece contemplar un lugar lejano fuera de nuestro entorno más cercano.

El fotógrafo Sergi Gómez, bajo sus instrucciones, capta el momento preciso en el que se produce el trazo, el momento exacto en el que surge lo que busca el artista. “De todos los medios de expresión, la fotografía es el único que fija el instante preciso. Jugamos con cosas que desaparecen y que, una vez desaparecidas, es imposible revivir”, como escribió Henri Cartier-Bresson en Fotografiar del natural. Cada fotografía es un gran dibujo en el que el agua crea líneas efímeras que duran menos de un instante. Líneas que responden a la voluntad del cuerpo de Serinyà y al azar de la naturaleza. Como ella misma dice, es “la comprensión del momento presente, en el que el cuerpo y el azar de la naturaleza se armonizan por un instante”.

El hombre frente a la naturaleza como Friedrich con sus paisajes, en el sentido de dar una respuesta emocional ante la realidad, en la importancia del momento efímero que dibuja el agua o de la niebla que se apodera del aire, pero en ningún caso de la luz, de la vida y el optimismo que manifiesta Mar Serinyà trazando el río del mismo modo que lo haría en su estudio. Todo el cuerpo participa de la acción, dejándose ir, entregándose con todo para trasladarnos vitalidad, movimiento y reflexión sobre el espacio en el que se mueve.

Sol Riera
 
 
ENG_Mar Serinyà’s works show a particular interest in discovering and experimenting with what links the body, sketched lines and the environment. Her whole body in involved in sketching something out and, much as in a hypnotic dance, one movement follows another throughout the process. It’s like a catatonic state in which the mind is still and lets the body act freely, unshackling itself from what the mind tells it.

She played with water from the Girona rivers to see how her body would mould currents where mysticism and ethereal landscapes have a powerful presence. It’s impossible not to think of the atmospheres of Brassaï’s photographs of the nighttime city: the mist, the river and nature sketch out a city that appears to be asleep, unaware of the hustle and bustle of the day. In this case, we can’t see the city, even though we’re in it, just as in these images we seem to be contemplating a faraway place outside our nearest surroundings.

Following her instructions, photographer Sergi Gómez captures the exact moment when the line is traced out, the precise instant that produces what the artist is looking for. “Of all the means of expression, photography is the only one that fixes forever the precise and transitory instant. We photographers deal in things which are continually vanishing, and when they have vanished there is no contrivance on earth which can make them come back again,” wrote Henri Cartier-Bresson in The Decisive Moment. Each photograph is a large drawing in which the water creates ephemeral lines that last less than an instant. Lines formed by the will of Serinyà’s body and chance in nature. As she herself says, it’s about “understanding the present moment, when the body and nature happen to harmonise for an instant”.

Man facing nature, as in Friedrich’s landscapes, in the sense of giving an emotional response to reality, in the importance of the ephemeral moment sketched out by water or the mist that manages to take over the air, but never the light, life and optimism that Mar Serinyà shows as she traces the river in the same way she would in her studio. Her whole body is involved in the action, letting herself go, giving it her all to get across the idea of vitality, movement and thought about the space in which she moves.




© 2020 Mar Serinyà i Gou