Mar Serinyà Gou

Transhumància

TRANSHUMÀNCIA

Performance-art
Ü del Bac i Bianyal 2019.
La Vall del Bac i Vall de Bianya. 2019
 

Marco per no perdre’m,
per no oblidar d’on vinc i poder caminar.
Transhumo més enllà per retrobar l’aliment que em recorda que sóc aquí i vinc d’allà.

 
Fotos de la performance "Transhumancia" a Ü del Bac.

Fotografies: Sergi Gómez Muñoz

 
 

CAT_Transhumar va ser un procés d’interiorització que va aglutina tota una sèrie de gestos resultants d’un treball desenvolupat en residència a Üdelbac (al mas del Bagatell, a la Vall del Bac), entre 2018 i 2019 i que va finalitzar a la Bianyal 2019 (la Vall de Bianya).

Durant aquesta estada, vaig descobrir una sèrie de símbols situats a l’entrada de diverses cases de la Vall del Bac. Aquestes icones identifiquen cada una de les masies de la vall, i fan referència a les marques que es realitzaven sobre el bestiar que feia la transhumància per tal d’identificar-ne la propietat. Es tracta de símbols que vénen de temps antics i que connecten amb els rituals de protecció.

Aquest va ser el punt de partida de la meva particular transhumància. De la mateixa manera que es fa amb el bestiar, vaig iniciar un periple a la recerca d’aliment, però abans de començar, vaig crear el meu símbol de protecció, «la meva marca personal», per recordar d’on venia i, a la vegada, perquè m’acompanyés durant el viatge. La meva acció va començar el 9 d’agost a ÜdelBac amb una performance davant el públic en la qual em vaig preparar per iniciar el viatge tot creant el meu símbol particular dibuixat amb farro (un menjar tradicional de la zona, elaborat amb blat de moro). A partir d’aquí, la transhumància s’inicia en el moment que marxo del mas del Bagatell i començo a caminar en solitari -durant una hora descalça- fins a l’ermita de Santa Maria de Llongarriu, lloc on em vaig menjar un plat de sopa de farro amb una cullera de fusta de boix – un altre element característic que utilitzaven els pastors i, alhora, feia referència a la plaga de la papallona asiàtica (cydalima perspectalis) que ha devastat aquest arbust en tots els boscos de la Garrotxa-.

El resultat de tot el procés es va mostrar a l’església de Sant Andreu de Socarrats -en el context de la Bianyal 2019- en dos ambients diferenciats: a l’entrada, es presentava la performance inaugural i, a l’interior, se sobreposaven paisatges de la Vall de Bianya amb un plat de farro i una cullera de boix. Les dues seqüències remetien a aquest viatge-entre públic i privat-que acabava trobant en la natura el refugi simbòlic on nodrir-se.

ESP_ Transhumancia fue un proceso de interiorización que aglutinó una serie de gestos resultantes de un trabajo desarrollado en residencia en Üdelbac (la masia del Bagatell, en la Vall del Bac), entre 2018 y 2019 y que finalizó en la Bianyal 2019 (la Vall de Bianya).

Durante esta estancia, descubrí una serie de símbolos situados en la entrada de diferentes masías de la Vall del Bac. Estos iconos identifican cada una de las masías del valle, y hacen referencia a las marcas que se realizaban sobre el ganado que hacía la trashumancia para identificar su propiedad. Se trata de símbolos que vienen de tiempos antiguos y que conectan con los rituales de protección.

Este fue el punto de partida de mi particular trashumancia. Del mismo modo que se hace con el ganado, inicié un periplo en busca de alimento, pero antes de empezar, creé mi símbolo de protección, «mi marca personal», para recordar de dónde venía y, a la vez, para que me acompañara durante el viaje. Mi acción comenzó el 9 de agosto en ÜdelBac con una performance ante el público en la que me preparé para iniciar el viaje creando mi símbolo particular dibujado con farro (una comida tradicional de la zona, elaborado con maíz). A partir de aquí, la trashumancia se inicia en el momento que me voy de la masía del Bagatell y comienzo a caminar en solitario -durante una hora descalza- hasta la ermita de Santa María de Llongarriu, lugar donde me comí un plato de sopa de farro con una cuchara de madera de boj – otro elemento característico que utilizaban los pastores y, al mismo tiempo, hacía referencia a la plaga de la mariposa asiática ( cydalima perspectalis ) que ha devastado este arbusto en todos los bosques de la Garrotxa.

El resultado de todo el proceso se mostró en la iglesia de San Andrés de Socarrats -en el contexto de la Bianyal 2019- en dos ambientes diferenciados: a la entrada, se presentaba la performance inaugural y, en el interior, se sobreponían paisajes de la Vall de Bianya con un plato de farro y una cuchara de boj. Las dos secuencias remitían a este viaje-entre público y privado-que acababa encontrando en la naturaleza el refugio simbólico donde nutrirse.




© 2019 Mar Serinya Gou